Les Falles, un patrimoni en comú

 

Artículo publicado originalmente en la sección de opinión de las ediciones del diario Levante-EMV del 30 de noviembre de 2021.


Les Falles, un patrimoni en comú

“Adopted”. Mai una paraula va donar peu a tants sentiments com aquella que va pronunciar el president de la reunió de la UNESCO d’aquell 30 de novembre de 2016 mentres feia sonar el martell contra la taula. En eixe moment es formalitzava el desig i esperança de moltes persones: la festa de les Falles, aquella que tant estimem tantes valencianes i valencians, era declarada per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Començava en eixe moment uns minuts de frenesí en que intercanviàvem missatges i telefonades amb les persones que es trobaven a València, a més de 8000 km d’aquella seu de la UNESCO d’Addis Abeba on es celebrava la sessió, però que havíem sentit ben a prop en els moments previs.

Finalitzava en eixe moment un camí que en el meu cas havia començat a finals de 2010 quan, en unes Converses de l’Associació d’Estudis Fallers, Jorge ens comentà que no tenien qui puguera dur endavant una candidatura de les Falles com a patrimoni; en eixe mateix moment posarem desinteressadament a la seua disposició la nostra formació, el nostre coneixement i les nostres capacitats professionals, i a les poques setmanes Jorge, Josep Lluis, Gil Manuel, Javi i jo havíem format un equip que, amb converses amb altra gent i també amb tècnics de la Generalitat, establirem una dinàmica eficaç de treball que va permetre conformar una candidatura sòlida per a la UNESCO. Foren mesos de debat, reflexió i síntesi, pràcticament en la clandestinitat d’una casa particular però amb el caliu que la llar i l’amistat t’aporten en moments importants de la vida personal.

A eixa redacció inicial finalitzada en l’estiu de 2011 seguiren revisions, modificacions i reunions a Sant Miquel dels Reis però també al Ministeri de Cultura per tal d’anar convencent i perfeccionant l’expedient perquè passara tots els filtres administratius i procedimentals. També va ser el moment d’intentar fer una difusió de la candidatura en llibrets i xarrades a la que es resistia l’oficialitat governativa en considerar que no era una tasca prioritària o important, més enllà d’un treball monogràfic al Llibre Faller de 2013.

Arribà l’any 2015, i amb un nou cicle en què vaig tindre ocasió que Pere confiara en mi com a coordinador i secretari general de la Junta Central Fallera, iniciarem tot un seguit d’accions promocionals de la candidatura a les que diligentment es va unir Montse amb una actitud més que proactiva. Voliem que els fallers i les falleres, però també tota la societat, saberen de què parlàvem i què estava en joc; que compartiren l’esperança i que feren seua la candidatura. Va ser el moment de la campanya d’Ibán, de la pàgina web específica sobre el patrimoni, de les xapes, els cartells, el llibre fotogràfic en tres idiomes, les xarrades, el lema “som patrimoni”, el gran acte en la Llotja... “Les Falles, un patrimoni en comú” era el lema amb que volíem que totes i tots es sentiren representats i el leit motiv del que feren ús molts dels actes oficials. Crec molt sincerament que en certa mesura ho varem aconseguir.

Amb eixe “adopted” vingueren totes eixes vivències a la ment, i també totes eixes persones amb qui les havia compartit; però també el record de molta gent i moltes de les experiències viscudes a un casal de falla al llarg d’una vida; moltes alegries, també algun disgust, però sempre bons records. Missatges de la gent estimada des de casa que feien més acollidors els corredors d’aquell fred i impersonal centre de convencions etiopià. I uns dies després, quan Pere, Consuelo, Antonio i jo baixàvem del tren després del viatge de tornada, els abraços amb gent estimada que havia vingut a rebre-nos, per poder celebrar amb nosaltres el que ells havien compartit a València i que nosaltres havíem d’haver celebrat en la intimitat d’un país estranger.

Hui fa cinc anys d’aquell moment. Cinc anys d’un moment històric que els valencians i valencianes puguerem gaudir i compartir, presencialment o des de la distància. Cinc anys d’un moment que quedarà en la retina i de tot un treball compartit que quedarà sempre en la memòria i en l’agraïment cap a totes les persones que el van fer possible. Com en aquell moment des d’Etiòpia, enhorabona per eixe cinquè aniversari d’un patrimoni en comú com són les Falles.

 

José Martínez Tormo. Gestor cultural 


Comentarios